La explosión se produce en la sala de máquinas de los reactores 1 y 2 de la central nuclear de Flamanville y ha provocado al menos 5 heridos. Esto muestra la peligrosidad de la energía nuclear.

En la mañana de hoy se ha producido una explosión en la central nuclear de Flamanville (Francia), donde AREVA está construyendo un tercer reactor nuclear, de tipo EPR. Los controles de calidad que se toman en todo el complejo nuclear quedan en entredicho. Los reactores de Flmanville I y II se conectaron a la red en los años 1985 y 1986 respectivamente y son de tipo PWR, fabricados por la empresa francés Framatome. La sala de trubinas donde se ha producido la explosión fue fabricada por Alstom.

Esta explosión que ha causado numerosos heridos pone de manifiesto el peligro de la energía nuclear, aunque se haya producido fuera de la zona nuclear, en la sala de máquinas. Las centrales nucleares son instalaciones muy complejas con todos sus sistemas interconectados y un fallo en uno de ellos puede dar lugar a un accidente severo con consecuencias radiológicas para el medio ambiente y la población. La explosión ha podido causar destrozos en sistemas vitales para la seguridad.

Eso fue lo que ocurrió en el accidente de Vandellós I (Tarragona) ocurrido en 1989 y que condujo al cierre de la central: el accidente empezó con un incendio en la zona de turbinas que se propagó hasta el área nuclear, estando a punto de provocar una fuga radiactiva a gran escala.

La explosión de Flamanville se produce cunado la agencia de Seguridad Nuclear (ASN), el equivalente al consejo de Seguridad Español (CSN) está inspeccionando una quincena de reactores franceses, lo que añade mayor incertidumbre al estado e seguridad de las nucleares francesas.

Coincide también con la plena polémica sobre la posible reapertura de la central de Garoña (Burgos), que está en condiciones deleznables, y con la posible prolongación del funcionamiento de la central Almaraz (Cáceres) más allá de su actual permiso de explotación. Si en una potencia nuclear como Francia con una muy exigente ASN se producen estos sucesos, las centrales españolas entrañan aún un mayor riesgo, dada la excesiva permisividad de nuestro CSN.

La lección a sacar es clara: la energía nuclear es peligrosa y los más sensato es prescindir de ella lo antes posible.

 

CATALÀ
L’EXPLOSIÓ A FLAMANVILLE MOSTRA EL PERILL DE L’ENERGIA NUCLEAR

L’explosió es produeix a la sala de màquines dels reactors 1 i 2 de la central nuclear de Flamanville i ha provocat almenys 5 ferits. Una mostra més de la perillositat de l’energia nuclear.

Avui al matí s’ha produït una explosió a la central nuclear de Flamanville (França), on AREVA està construint un tercer reactor nuclear, de tipus EPR. Els controls de qualitat que es prenen en tot el complex nuclear queden en entredit. Els reactors de Flamanville I i II es van connectar a la xarxa en els anys 1985 i 1986 respectivament i són de tipus PWR, fabricats per l’empresa francès Framatome. La sala de turbines on s’ha produït l’explosió va ser fabricada per Alstom.

Aquesta explosió, que ha causat diversos ferits, posa de manifest el perill de l’energia nuclear, encara que s’hagi produït fora de la zona nuclear, a la sala de màquines. Les centrals nuclears són instal·lacions molt complexes amb tots els seus sistemes interconnectats i una fallida en un d’ells pot donar lloc a un accident sever amb conseqüències radiològiques per al medi ambient i la població. Cal avaluar les possibles destrosses que l’explosió hagi pogut causar en sistemes vitals per a la seguretat.

Hi ha una certa semblança amb el que va passar en l’accident de Vandellòs I (Tarragona), ocorregut el 1989, i que va conduir al tancament de la central: l’accident va començar amb un incendi a la zona de turbines que es va propagar fins a l’àrea nuclear, estant a punt de provocar una fuita radioactiva a gran escala.

L’explosió de Flamanville es produeix quan l’agència de Seguretat Nuclear (ASN), l’equivalent al consell de Seguretat Espanyol (CSN) està inspeccionant una quinzena de reactors francesos, el que afegeix més incertesa a l’estat i seguretat de les nuclears franceses.

Coincideix també de ple amb la polèmica sobre la possible reobertura de la central de Garoña (Burgos), que està en condicions molt precàries, i amb la possible prolongació del funcionament de la central Almaraz (Càceres) més enllà del seu actual permís d’explotació; i la de Vandellos 2, els propietaris de la qual planegen demanar l’allargament del seu permís aquest estiu. La renovació del permís de Vandellòs 2 es produirà 48 dies desprès del d’Almaraz .

Si en una potència nuclear com França amb una agencia de control molt exigent, com és l’ASN, es produeixen aquests successos; a les centrals espanyoles el risc encara és més gran, donada l’excessiva permissivitat del Consell de Seguretat Nuclear.

La lliçó a treure és clara: l’energia nuclear és perillosa i els més sensat és prescindir-ne com més aviat millor.