La visita a Almaraz de la delegación portuguesa y comunitaria es un mero trámite

CASTELLANO / CATALÀ

La ausencia de prensa y de observadores independientes convierten la visita de las delegaciones portuguesa y comunitaria en una simple cortesía, que evitará una inspección de la central nuclear en profundidad. El Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA) demanda un proceso transparente que cuente con todas las partes. El MIA solicitó la presencia en la visita tanto de esta plataforma como de los medios de comunicación. La propuesta fue vetada.

La renuncia del Gobierno portugués ante la Comisión Europea a continuar con la queja frente a España por el cumplimiento de las leyes internacionales se cierra con una serie de visitas de delegaciones políticas portuguesas y comunitarias a la central de Almaraz. Estas citas pueden convertirse en un mero trámite que no frenará la construcción del Almacén Temporal Individualizado (ATI). La instalación es la pieza clave para permitir el alargamiento el funcionamiento de Almaraz más allá del fin de su permiso de explotación y de los 40 años de diseño.

El proceso de autorización del ATI viola tres protocolos internacionales y tres directivas comunitarias, es decir, este proceso se ha realizado sin las necesarias garantías legales. La prisa por disponer de una instalación que permite prolongar el funcionamiento de Almaraz ha hecho que el Gobierno facilite y acelere el proceso para la obtención de los permisos de la central, obviando la adecuada atención a la legalidad internacional, en un aparente apoyo del Gobierno del Partido Popular a los beneficios de la industria nuclear. El Gobierno portugués ha cedido ante las presiones y ha aceptado retirar la queja europea a cambio de esta serie de visitas que distan ostensiblemente de ser inspecciones en profundidad. Unas reuniones que parecen se van a convertir en un mero trámite.  Mientras no se incluya en el proceso a otros observadores mas críticos e independientes, paso esencial para garantizar un mínimo de transparencia en un proceso que afecta a toda la ciudadanía española y portuguesa, será un altavoz únicamente del sector nuclear.

Nos encontramos ante un ejercicio claro por facilitar la prolongación del funcionamiento de Almaraz, una decisión que solo sirve para incrementar los enormes beneficios para sus propietarios. Con este alargamiento de la vida de Almaraz se aumentaría el enorme riesgo para la población y el medio ambiente en toda la península ibérica que supone mantener la central en funcionamiento. Unos años extra que incrementarán la generación de residuos de alta actividad, para los que no existe solución satisfactoria.

La visita a Almaraz de la delegació portuguesa i comunitària esdevé un mer tràmit

L’absència de premsa i d’observadors independents converteixen la visita de les delegacions portuguesa i comunitària en una simple cortesia, que evitarà una inspecció de la central nuclear en profunditat. El Moviment Ibèrico Antinuclear (MIA), demana un procés transparent que compti amb totes les parts. El MIA va sol·licitar la presència a la visita tant d’aquesta plataforma com dels mitjans de comunicació. La proposta va ser vetada.

La renúncia del Govern portuguès davant la Comissió Europea a continuar amb la queixa enfront del govern del PP pel compliment de les lleis internacionals es tanca amb una sèrie de visites de delegacions polítiques portugueses i comunitàries a la central d’Almaraz. Aquestes cites poden convertir-se en un mer tràmit que no frenarà la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (ATI). La instal·lació és la peça clau que permetria l’allargament del funcionament d’Almaraz més enllà de la fi del seu permís d’explotació, i dels 40 anys de funcionament.

El procés d’autorització de l’MTI viola 3 protocols internacionals i tres directives comunitàries, és a dir, aquest procés s’ha realitzat sense les necessàries garanties legals. La pressa per disposar d’una instal·lació que permeti perllongar el funcionament d’Almaraz ha fet que el Govern faciliti i acceleri el procés per a l’obtenció dels permisos de la central, obviant l’adequada atenció a la legalitat internacional, en un aparent suport del Govern del partit Popular als beneficis de la indústria nuclear. El Govern portuguès ha cedit davant les pressions i ha acceptat retirar la queixa europea a canvi d’aquesta sèrie de visites que disten ostensiblement de ser inspeccions en profunditat. Unes reunions que semblen que es convertiran en un mer tràmit. Mentre no s’inclogui en el procés a altres observadors més crítics i independents, pas essencial per garantir un mínim de transparència en un procés que afecta tota la ciutadania espanyola i portuguesa, el procés serà un altaveu del sector nuclear.

Ens trobem davant un exercici clar per facilitar la prolongació del funcionament d’Almaraz, una decisió que només serveix per incrementar els enormes beneficis per als seus propietaris. Amb aquest allargament de la vida d’Almaraz s’augmentaria l’enorme risc per a la població i el medi ambient en tota la península ibèrica que suposa mantenir la central en funcionament. Uns anys extra que incrementaran l’emissió de contaminació radioactiva i la generació de residus d’alta activitat, per als quals no hi ha solució satisfactòria, entre d’altres perills.